SOS a la Capacitat Intel·lectual vist per L'EIX DIARI

Teresa García 

presidenta de l’entitat ribetana SOS a la Capacitat Intel·lectual

"El sistema inclusiu d'educació al Garraf està esdevenint un fracàs"

La reducció de 24 a 16 places al PFI a l’INS Can Puig 

fa que es qüestioni el futur dels joves amb discapacitat intel·lectual.

La situació formativa al Garraf pels joves amb discapacitat intel·lectual es troba a la corda fluixa. El PFI (Pla de Formació Inicial) de l’Institut Can Puig de Sant Pere de Ribes ha reduït les seves places de 24 a 16, i ha complicat la situació pels joves amb discapacitat de la comarca. Teresa García, presidenta de l’entitat ribetana SOS a la Capacitat intel·lectual, comenta que malgrat que “la comarca del Garraf és una zona preferent” per aquests joves (principalment per la formació professional adaptada que ofereix), valora que amb aquesta nova situació els deixa abandonats després de tota la formació i habilitats que se’ls ha donat.

No està clara encara quina serà la solució per aquest joves. El Departament d’Ensenyament ha recomanat a alguns dels afectats que es matriculin a l’ESO (si encara poden fer-ho per raons d’edat) i que siguin mig atesos al PFI, mentre que a alguns altres se’ls permet repetir les pràctiques per no ocupar lloc de matrícula. Es tracta doncs, d’un PFI que el següent curs comptarà amb menys recursos (passarà de tenir 3 a 2 professors) i ara es busquen solucions per complir amb els seus serveis.

Aquesta situació s’ha agreujat, en part, amb el no als pressupostos, i Teresa García ha especificat que les competències per desencallar aquesta situació la té la Generalitat amb els nous pressupostos, ja que “els ajuntaments no tenen recursos ni competències per solucionar el problema, i la seva bona voluntat només arriba a posar pedaços molt valuosos però insuficients".

La situació en la que ha quedat el PFI de l’Institut Can Puig està normalitzant un nou escenari que preocupa des de SOS a la Capacitat intel·lectual: “comencem a tenir nois al carrer i les administracions fan tard en els seus intents d'atendre a adults amb discapacitat intel·lectual”. Sobretot, Teresa García posa èmfasi en quins són els nivells d’inclusió d’aquest jovent: “La societat en general tampoc no està preparada per assumir que ha de ser plenament inclusiva. En el món de l'oci pot ser més o menys acceptat, però en el món laboral l'actitud és plenament insatisfactòria”.

Una altra de les principals preocupacions és el pas de la formació a la feina d’aquest joves, que s’està convertint en un procés llarg i amb constants travetes administratives, i és per això que la presidenta de l’entitat considera que “el sistema inclusiu d’educació al Garraf està esdevenint un fracàs, no pedagògic, sinó social” per la seva incapacitat de normalitzar el pas de la formació al treball dels joves. El Timol, el projecte per a la inserció de persones amb discapacitat psíquica a les empreses del Garraf, fa anys que està treballant per alleugerir aquesta situació, i segons explica Teresa García, aquest any hi ha voluntat d'intensificar aquesta tasca. De tota manera considera que els ajuntaments només substitueixen la feina que hauria d’estar fent la Generalitat.

Des de SOS a la Capacitat intel·lectual, han destacat que la situació desitjable seria que els darrers anys de formació dels joves discapacitats siguin coordinats pel Departament de Treball i el Departament d’Ensenyament alhora, per tal de que desenvolupin millor les habilitats professionals i de la vida autònoma, però també perquè tots puguin aconseguir una feina en un centre de treball ordinari i fer un seguiment de la situació per aconseguir unes bones relacions laborals. “La Generalitat ha de deixar d'atendre els centres. Els centres no són l'objectiu sinó que només han de ser una eina per aconseguir l'objectiu: una societat inclusiva on totes les persones amb discapacitat intel·lectual siguin ciutadans de ple dret”, remarca la presidenta de l’entitat.

Per desencallar la situació, des de SOS a la Capacitat intel·lectual també s’han fet diversos contactes amb les administracions i els partits polítics a Catalunya per donar a conèixer les preocupacions dels afectats. “Pensem que més enllà de les nostres conviccions i de les nostres ideologies tenim la obligació de parlar amb tots els partits polítics i en tots els àmbits (local i nacional)”, explica Teresa García i diu que ja han contactat amb tots ells excepte amb Ciutadans i les CUP, amb qui tenen pendent fer-ho. “L'acolliment ha estat divers i de manera aleatòria, independent a la ideologia. A primer cop d'ull totes les formacions polítiques es mostren sensibles, però mentre Junts pel sí (els contactes han estat amb membres d'ERC) hi ha hagut una defensa aferrissada de la política feta pel Govern”.

FONT:
Publicat a EIX DIARI per LAERKE SAURA a SANT PERE DE RIBES el 27-06-2016 08:49
http://m.eixdiari.cat/doc.aspx?idDocument=64168

SOS a la Capacitat Intel·lectual vist per L'ECO

SOCIETAT INCLUSIVA

La CE ha de garantir una adequada inversió en els serveis 

basats en la comunitat amb recomanacions específiques

La Comissió Europea (CE) va publicar recentment aquest 2016 les seves recomanacions específiques per a cada país (CSR) als Estats membres. Després de les declaracions positives sobre com l'atenció social la forma i el suport ha de ser proporcionat en els últims anys per l'Oficina Europea Com missió, el ​​grup d'experts europeus sobre la transició d'Institucional de Base Comunitària d'Atenció (EEG) dóna la benvinguda a diverses iniciatives que promouen una atenció de qualitat i suport i l'accés a l'ocupació i l'educació inclusiva per als grups desfavorits. No obstant això, l'enfocament general en l'austeritat serà perjudicial per a la transició als serveis basats en la comunitat a Europa, si no hi ha garanties disponibles per a la inversió pública en aquesta àrea.

A Europa, milions de nens, persones amb discapacitat, gent gran, persones sense llar i els d'altres grups desfavorits viuen en institucions segregades, excloses de la societat en general. Sense el suport adequat, centrat en la persona a la comunitat, que és accessible per a totes les persones i les seves famílies, la institucionalització lamentablement no es dóna. Això viola el seu dret a viure de forma independent o per ser criats per la seva família i tenir opcions i control sobre la seva vida, igual que altres persones. Atès que les persones en els entorns institucionals segregades són generalment incapaços de participar en l'educació general o el mercat de treball obert, l'impacte econòmic i social de la seva exclusió és molt alt.

Estudi Prospectiu Anual 2016 de la CE dóna suport plenament aquest argument i ha instat "infraestructura social (a) proporcionar en una forma més flexible, personalitzada i millor integrada per promoure la inclusió activa de les persones ...". La seva anàlisi de la pobresa i l'exclusió social també va argumentar que "l'accés a l'assistència sanitària d'alta qualitat des de molt jove és indispensable per a les persones per créixer i viure de forma saludable i que contribueixen a la societat".

El EEG es complau amb diverses còpies dels CSR compromís de la Comissió Europea per a la transició d'una assistència institucional a la comunitat. La recomanació de la RSE a Estònia de "garantir la prestació i accessibilitat dels serveis públics d'alta qualitat, especialment els serveis socials, a nivell local, entre altres coses mitjançant l'adopció i l'aplicació de la reforma del govern local proposat" és un pas molt positiu. El mateix pot dir-se de l'RSE  a Romania que "millora l'accés als serveis públics integrats".

A l'EEG, però, li segueix preocupant que aquestes recomanacions socials positives poden no estar suficientment protegides i enfortides per davant de les recomanacions en matèria de consolidació fiscal, incloses en la majoria dels CSR. Per exemple, mentre que Espanya rep CSR positius relacionats amb una millor coordinació dels serveis regionals d'ocupació amb els serveis socials o per millorar els sistemes de suport de la família, incloent l'accés als serveis d'atenció infantil de qualitat i atenció a llarg termini, també rep la recomanació de "garantir una duradora correcció del dèficit excessiu d'aquí a 2017, reduir el dèficit públic al 3,7% del PIB el 2016 i al 2,5% del PIB el 2017 ". És indispensable per assegurar que les recomanacions fiscals no influeixin en l'execució de les socials.

Luk Zelderloo, copresident de l'EEG i secretari general de l'Associació Europea de Proveïdors de serveis per a les persones amb discapacitat, sosté que "la Comissió Europea ha d'incloure garanties per a la inversió pública en l'àrea d'infraestructura social de qualitat en les recomanacions relacionades amb la consolidació fiscal. Això garantiria que la Comissió Europea contribuís positivament a la transició a l'atenció basada en la comunitat, alhora que roman dins de les competències dels seus acords fiscals ".

L'EEG demana a la Unió Europea que s'ha continuar la lluita contra la segregació de les institucions i per la creació de comunitats inclusives en totes les seves polítiques i activitats, fins i tot més enllà de l'ús dels European Structural and Investment Funds.

Per obtenir més informació, poseu-vos en contacte amb Inclusion Europe

Secretaria en secretariat@inclusion-europe.org o Thomas Bignal, Oficial de Polítiques EASPD a thomas.bignal@easpd.eu

Documents pertinents:

Directrius europees comunes sobre la transició 

d'Institucional d'Atenció a la Comunitat

Kit d'eines sobre l'ús de fons de la Unió Europea 

per a la transició d'Institucional d'Atenció a la Comunitat

NOTA DELS AUTORS:

El grup d'experts europeus (EEG) en la transició d'Institucional de la comunitat basada en Cura consta de les següents organitzacions: COFACE (Confederació d'Organitzacions Familiars de la UE), EASPD (Associació Europea de Proveïdors de Serveis per a les Persones amb Discapacitat) , EDF (Fòrum Europeu de la Discapacitat), ENIL / Eccl (Xarxa Europea de Vida Independent / Coalició Europea per a la Vida comunitària), ESN (European Social Network), Eurochild, FEANTSA (Federació Europea d'Organitzacions nacionals que treballen amb Persones sense Llar), Inclusion Europe, Lumos, Salut Mental a Europa, així com l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans - Oficina regional per a Europa i l'UNICEF.

font: 

http://www.e-include.info/news/398-ec-must-safeguard-adequate-investment-in-community-based-services-in-country-specific-recommendations

http://inclusion-europe.eu/?lang=es